El Tribunal Suprem reitera doctrina: la insolvència de la societat per si sola no és suficient per derivar responsabilitat solidària als administradors.
Des del despatx d'advocats Raich & Via hem aconseguit una important gesta en matèria de derivació de responsabilitat solidària als administradors per deutes d'una societat amb la Seguretat Social ("TGSS").
I és que la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem, mitjançant Sentència núm. 748/2025 de 12 de juny (R. CASACIÓ núm.: 7236/2022), acorda estimar el recurs de cassació presentat per la nostra firma i casar la sentència dictada per la Secció Tercera de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, anul·lant, en conseqüència, la resolució que declarava la responsabilitat solidària de l'administrador recurrent per un total de 319.686,02 euros, al considerar-la contrària a l'ordenament jurídic.
En la referida Sentència, el Tribunal Suprem analitza l'abast de l'article 367 de la Llei de Societats de Capital ("TRLSC") i reitera doctrina fixada en resolucions anteriors pronunciant-se en el sentit que la simple insolvència de la companyia no és suficient perquè la TGSS pugui exigir solidàriament als administradors el pagament personal dels deutes de la societat. Perquè aquesta responsabilitat neixi, és imprescindible que la TGSS acrediti l'existència d'una causa legal de dissolució de les previstes a l'article 363 TRLSC i que, a més, demostri que els administradors van incomplir els seus deures legals establerts a l'article 367 de la mateixa.
El cas jutjat pel Suprem té el seu origen en la derivació de responsabilitat solidària acordada per la TGSS contra l'administrador d'una companyia per deutes corresponents a un període comprès entre octubre de 2010 i juliol de 2011, que ascendien a 319.686,02 euros. La TGSS va argumentar que l'empresa es trobava en situació d'insolvència i que l'òrgan d'administració no havia convocat junta general en el termini de 2 mesos.
L'administrador va impugnar aquesta resolució, primer en via administrativa i posteriorment en via contenciosa-administrativa, si bé tant el Jutjat del Contenciós-Administratiu núm. 2 de Barcelona com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van desestimar inicialment els recursos i van confirmar l'actuació de la TGSS.
En el recurs de cassació interposat per Raich & Via es va al·legar la infracció dels articles 363 a 367 del TRLSC i de la jurisprudència de la Sala derivada de la seva interpretació, exposant, en síntesi, que les resolucions impugnades havien aplicat incorrectament l'article 367 d'aquesta norma i la jurisprudència vigent, en considerar suficient la mera constatació de la insolvència de la societat per derivar el deute a l'administrador.
El Suprem, després d'analitzar els antecedents de fet i els fonaments de dret aplicables, estima el recurs i consolida la doctrina establerta, entre altres, a la Sentència de 26 de juny de 2019 (cassació 2165/2017) i la Sentència de 9 de maig de 2024 (cassació 4470/2021), en determinar que, si bé la insolvència de la societat pot ser un indici rellevant, no constitueix per si sola una causa de dissolució. La llei estableix de manera taxativa les situacions en què una societat ha de dissoldre's -recollides a l'article 363 TRLSC- entre les quals no s'inclou la situació d'insolvència, i no s'ha de confondre l'estat d'insolvència amb la situació de pèrdues que redueixen el patrimoni net de la societat per sota de la meitat del capital social, que sí constitueix una causa de dissolució de les regulades a l'article 363 TRLSC.
Només si es demostra que concorren causes legals de dissolució i que els administradors van incomplir els deures legals als quals fa referència l'article 367 TRLSC, podran ser declarats responsables solidaris pels deutes socials adquirits a partir d'aquell moment.
En el cas concret i segons el que s'ha apuntat, el Tribunal Suprem conclou que la TGSS no va acreditar ni identificar en cap moment la concurrència de cap causa de dissolució de les previstes a l'article 363 TRLSC, ja que les resolucions administratives es van limitar a constatar la concurrència del pressupost objectiu de la declaració de concurs i el transcurs de dos mesos sense que l'administrador convoqués la Junta General de Socis, la qual cosa, podent constituir una condició necessària, no és suficient per apreciar la responsabilitat de l'article 367 TRLSC.
La doctrina reiterada pel Tribunal Suprem en la Sentència núm. 748/2025 té un impacte significatiu en el tràfic mercantil i suposa una major protecció per als administradors davant de les reclamacions automàtiques de la TGSS, ja que no podran ser declarats responsables solidaris de les deutes contretes per la companyia pel simple fet que l'empresa no pugui fer front a les seves obligacions o per l'existència d'una mera situació d'insolvència.
En definitiva, el Tribunal Suprem aclareix i unifica la interpretació de l'article 367 TRLSC: la insolvència no és suficient per derivar responsabilitat solidària a l'administrador, i s'ha d'identificar i acreditar de manera clara la concurrència d'una causa legal de dissolució.
La STS núm. 748/2025 de 12 de juny es converteix així en una referència jurisprudencial que reforça la seguretat jurídica limitant la possibilitat que els administradors assumeixin amb el seu patrimoni els deutes contrets per la societat davant la TGSS.